La parròquia de sant Llorenç, a Barcelona, fou erigida canònicament el 16 de Juny de 1946, per un decret del Bisbe de Barcelona Mons.Gregorio Modrego Casaus, al barri de l’Eixample, en el quadrilàter format pels carrers Aragó, Calàbria, Provença i Tarragona.
Inicialment i provisional es realitzà el culte des de 1948 al Patronat «Jesús Nazareno» de les Filles de la Caritat de St. Vicenç de Paül de l’Avinguda de Roma i el despatx parroquial a un local de lloguer del carrer Rocafort. L’any 1952 s’adquirí el solar del carrer Entença 109-111, tocant amb el d’Aragó, per aixecar el complex parroquial, temple, rectoria i altres dependències i, en 1954, es col·locà la primera pedra d’un temple d’estil neogòtic, projectat per Manel Puig i Janer inspirant-se en la Basílica de Lourdes de Violet-le-Duc. La nau lateral esquerra amb absis–avui capella del Santíssim- s’inaugurà en 1956. En 1963 es continuaren les obres del temple amb un projecte totalment diferent, d’unes línies molt senzilles, amb una ampla nau sense columnes d’una gran visibilitat i lluminositat natural, i en 1966 el llavors Arquebisbe-Bisbe de Barcelona Mons. Gregorio Modrego Casaus beneí i inaugurà el temple.
El presbiteri ben espaiós, un metre més alt que el paviment de la nau, presidit per una gran creu de fusta de Flandes de 7 m., acull l’altar major de marbre de la Sénia i dues talles de fusta policromades de 2,40 m., obres de l’escultor Josep Mª Subirachs, de 1966 la de la dreta, imatge de St. Llorenç amb les graelles, i de 1967 la de l’esquerra, imatge de la Mare de Déu amb l’Infant en record de la proclamació del Papa Pau VI en el Concili Vaticà II de "Maria, Mare de l’Església". En 1984 el Cardenal i Arquebisbe de Barcelona Narcís Jubany Arnau inaugurà la façana de l’edifici d’obra vista coronada amb creu de ferro forjat i l’ampliació dels locals parroquials. I en 2000, el seu successor, el Cardenal i Arquebisbe Ricard M. Carles beneí la restauració del temple i inaugurà el vitrall central de la Capella del Santíssim, obra dels arquitectes i mestres vitrallers Keshava amb motius eucarístics, anagrama del Jubileu i escuts del Papa Joan Pau II i l’Arquebisbe Carles.
El 7 de febrer del 2009, el P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler i Canals, beneí la capella dedicada a la veneració de la Santa Imatge de la Mare de Déu, capella que fou dissenyada i iconografiada per l'artista Joan Torras Viver.
Fou durant aquest any, que els espais litúrgics del presbiteri quedaren definits. Dels dos púlpits originals, un fou transformat en ambó per a la proclamació de la Paraula de Déu, i en el lloc de l’altre s’hi instal·là la seu per al sacerdot, de forma estable. La barana d’aquest segon púlpit passà a formar part del conjunt dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Darrera l’altar, un revestiment de fusta, amb seients per als concelebrants, destaca la centralitat de la mesa i el seu lloc principal.
En desembre del 2010 l’artista mallorquina Bàrbara Bibiloni Sans iconografia el Baptisteri amb un retaule on hi ha representades les figures bíbliques que són esmentades en l’oració de benedicció de l’aigua baptismal: Creació del món, Diluvi, Pas del Mar Roig, Baptisme de Jesús en el riu Jordà i Crucifixió del Senyor, del costat obert del qual en brollà sang i aigua. Així mateix, una arqueta, feta per la mateixa artista, conté els sants olis per als malalts, per als catecúmens i el sant crisma.
Durant el temps quaresmal del 2011 es restauraren els quadres amb les catorze estacions del Via Crucis, i foren situats en el lloc del recorregut real que fa la Creu cada divendres de quaresma i en Divendres Sant.
També durant l’any 2011 s’incorporà al conjunt de l’església una nova seu penitencial, en substitució dels antics i ja molt malmesos confessionaris. Durant el 2012, es fixaren a la paret de la nau lateral les imatges del Sagrat Cor de Jesús, en substitució de l’anterior, de tamany massa petit en proporció a l’espai que l’acull, així com la de sant Joan Pau II, papa, i el beat Josep Samsó, prevere i màrtir, amb les fotografies oficials que s’exposaren als fidels en la celebració de la seva beatificació. De tots és coneguda la personalitat del Papa sant; en canvi, potser convé dir que el beat Josep Samsó Elías (1887-1936), prevere de la diòcesi de Barcelona, era rector de la parròquia de santa Maria de Mataró quan li sobrevingué la mort martirial, el dia 1 de setembre. En representació de tots els sacerdots de la nostra diòcesi màrtirs, hem volgut la seva imatge a la nostra parròquia, per tal de mantenir ben viu el seu testimoni, a fi que ens sigui un estímul constant de fidelitat evangèlica.
Així mateix, la situació del Sagrat Cor enmig dels dos beats vol significar que, la santedat, en l’Església i en cadascun dels seus membres, brolla del Cor del Crist, traspassat per nosaltres.
També de l’artista mallorquina Bàrbara Bibiloni, hem incorporat un nou sagrari. De l’anterior, de formes rectangulars, de tamany més aviat petit i situat en un lateral de l’absis de la capella neogòtica, hem passat a un tabernacle en forma d’església gòtica, a fi que tingui harmonia amb les línies de la capella, i situat en el cos central de l’absis, per tal de destacar la importància de la reserva eucarística i del seu espai d’oració.
La forma de temple d’aquest sagrari nou - en continuïtat amb la tradició oriental i occidental - fa referència al fet que és justament l’Església la qui custodia l’eucaristia, i que aquella s’edifica gràcies a la celebració del sagrament cimal i a la presència real del Senyor en ella. El color triat per a la seva policromia és el coure, que li dóna imatge de solidesa i serenor visual; en canvi, a l’interior domina el pa d’or, atès que la presència del Senyor reclama la més gran bellesa, a la vegada que el daurat projecta, en obrir-se les portes, una il.luminació natural des de dins cap enfora, recordant-nos, així, que el qui roman en el tabernacle és, precisament, la Llum del món.
No han de faltar mai, al costat del sagrari, flors naturals fresques, que ens recordin la Vida que conté i comunica el pa baixat del cel. Un llum de cera natural brilla, dia i nit, davant seu, com expressió de la pregària i adoració de tots els fidels de la nostra comunitat. També un petit llum vermell indica que, dins el sagrari tancat, hi ha el Cos de Crist.